De camí a Drupalcon Boston 2008

Quan m'he llevat aquest matí a les 6, després tornar a somniar que els americans no m'hi volien per tercera nit consecutiva, estava disposat a emprendre un viatge que m'havia de portar a Boston, Massachussets, per assistir a la que serà la més gran Drupalcon que mai s'hagi celebrat amb 800 inscrits. Poc em podia imaginar, però que la cosa aniria com està anant. Ara mateix són a Madrit i aquesta nit la passaré a Nova York. Boston? Espero que demà al migdia hi podré aribar i espero trobar-hi la meva maleta. Haureu de llegir més per saber com ha estat la cosa.

Tot a començat quan, tot i haver comprat un bitllet aparentment directe Barcelona-Chicago-Boston, m'adono que viatjo amb argentins i mexicans que tornen a casa seva. Penso que Chicago els cau molt lluny. Però és que no anem a Chicago. M'oblidava que de fet l'aeroport internacional de Barcelona no és més que la T5 de Madrit, i cap allà ens porten a tots. He començat a proferir, silenciosament, tots els insults haguts i per haver contra l'estafa d'Iberia i el centralisme dels madrilenys. Encara sort que he pogut agafar un dels dos Avuis (sí, només dos) que hi havia pels passatgers i m'he endinsat en la política catalana, que tot i ser un espectacle vergonyós no havia de ser pitjor que pensar que havi de passar pel país veí.

He arribat a la nova T4 (com se les gasten els cabrons) i he començat a fer cua per embarcar a l'avió que m'havia de portar, ara si, a Chicago. Però o havia de ser. Ja tenia raó de somniar el que estava somniant aquestes nits. Però no han estat els americans qui m'han negat l'entrada al seu país, sinó els madrilenys que m'han negat la sortida. El meu passaport té unes 'A' que no les poden llegir els americans i tota la colla d'aparells que tenen per controlar l'entrada d'estrangers. El policia que després m'ha fet el passaport nou m'ha dit que això eren collonades, que poden llegir el que vulguin però que simplement no els dona la gana d'acceptar segons quins tipus de passaport. I el meu, plenament vigent, no els era prou vàlid. I m'he quedat a Madrit.

A partir d'aquí hi ha hagut tot un seguit de corregudes amunt i avall, que us estalvio, que han acabat amb un passaport nou, un bitllet nou, que m'ha pagat Iberia, per sortir a les cinc de la tarda cap a Nova York i una nit d'hotel allà, perquè el proper avió cap a Boston desde Nova York no sortirà fins demà a les 8 del matí, hora novayorkesa.

Finalment m'he hagut d'empassar els meus insults contra els madrilenys perquè de fet han estat molt amables, donat, això sí, l'error que un dels seu treballadors ha comès, aquest sí a Barcelona, en deixar que m'embarqués amb un passaport massa antic. En fi, com a mínim aniré a Nova York en Bussines Class i encara faré temps per anar a sentir una sessió al Cotton Club!